|
|
|
|
литовский словарь / išspurti | | išspùrti (išspū̃ra, išspùro) обтрепаться/обтрёпываться; истрепаться/истрёпываться; измочалиться/измочаливаться
склонение/спряжение словаглагол
indicative. |
---|
| present | past | past frequentative | future |
---|
1p.sg. | išspūru | išspurau | išspurdavau | išspursiu |
---|
2p.sg. | išspūri | išspurai | išspurdavai | išspursi |
---|
3p.sg. | išspūra | išspuro | išspurdavo | išspurs |
---|
1p.pl. | išspūram, išspūrame | išspurom, išspurome | išspurdavome, išspurdavom | išspursime, išspursim |
---|
2p.pl. | išspūrat, išspūrate | išspurote, išspurot | išspurdavot, išspurdavote | išspursit, išspursite |
---|
3p.pl. | išspūra | išspuro | išspurdavo | išspurs |
---|
subjunctive. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | išspurčiau | išspurtume, išspurtumėm, išspurtumėme |
---|
2p. | išspurtum, išspurtumei | išspurtumėt, išspurtumėte |
---|
3p. | išspurtų | išspurtų |
---|
imperative. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | | išspurkim, išspurkime |
---|
2p. | išspurki, išspurk | išspurkite, išspurkit |
---|
3p. | teišspūra, teišspūrie | teišspūrie, teišspūra |
---|
|