/ru/
сдерживать; выполнять
/en/
1. be able to do; 2. i. žodį (pažadą) keep one's word (promise) ; be as good as one's word idiom.
/de/
: pažadą sein Versprechen halten
склонение/спряжение слова
глаголindicative. | ||||
---|---|---|---|---|
present | past | past frequentative | future | |
1p.sg. | ištesiu | ištesėjau | ištesėdavau | ištesėsiu |
2p.sg. | ištesi | ištesėjai | ištesėdavai | ištesėsi |
3p.sg. | ištesi | ištesėjo | ištesėdavo | ištesės |
1p.pl. | ištesim, ištesime | ištesėjom, ištesėjome | ištesėdavom, ištesėdavome | ištesėsime, ištesėsim |
2p.pl. | ištesite, ištesit | ištesėjote, ištesėjot | ištesėdavote, ištesėdavot | ištesėsit, ištesėsite |
3p.pl. | ištesi | ištesėjo | ištesėdavo | ištesės |
subjunctive. | ||
---|---|---|
sg. | pl. | |
1p. | ištesėčiau | ištesėtumėm, ištesėtume, ištesėtumėme |
2p. | ištesėtumei, ištesėtum | ištesėtumėt, ištesėtumėte |
3p. | ištesėtų | ištesėtų |
imperative. | ||
---|---|---|
sg. | pl. | |
1p. | ištesėkim, ištesėkime | |
2p. | ištesėki, ištesėk | ištesėkit, ištesėkite |
3p. | teištesi, teištesie | teištesie, teištesi |