|
|
|
|
литовский словарь / įvesdinti | | įvẽsdinti (įvẽsdina, įvẽsdino) prp. поручить/поручать ввести
склонение/спряжение словаглагол
indicative. |
---|
| present | past | past frequentative | future |
---|
1p.sg. | įvesdinu | įvesdinau | įvesdindavau | įvesdinsiu |
---|
2p.sg. | įvesdini | įvesdinai | įvesdindavai | įvesdinsi |
---|
3p.sg. | įvesdina | įvesdino | įvesdindavo | įvesdins |
---|
1p.pl. | įvesdiname, įvesdinam | įvesdinome, įvesdinom | įvesdindavome, įvesdindavom | įvesdinsim, įvesdinsime |
---|
2p.pl. | įvesdinat, įvesdinate | įvesdinote, įvesdinot | įvesdindavote, įvesdindavot | įvesdinsit, įvesdinsite |
---|
3p.pl. | įvesdina | įvesdino | įvesdindavo | įvesdins |
---|
subjunctive. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | įvesdinčiau | įvesdintumėme, įvesdintume, įvesdintumėm |
---|
2p. | įvesdintumei, įvesdintum | įvesdintumėte, įvesdintumėt |
---|
3p. | įvesdintų | įvesdintų |
---|
imperative. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | | įvesdinkim, įvesdinkime |
---|
2p. | įvesdink, įvesdinki | įvesdinkite, įvesdinkit |
---|
3p. | teįvesdina, teįvesdinie | teįvesdina, teįvesdinie |
---|
|