/ru/
прозревать
/en/
1. recover one's sight ; 2. prk. (begin to) see (things) clearly
склонение/спряжение слова
глаголindicative. | ||||
---|---|---|---|---|
present | past | past frequentative | future | |
1p.sg. | praregiu | praregėjau | praregėdavau | praregėsiu |
2p.sg. | praregi | praregėjai | praregėdavai | praregėsi |
3p.sg. | praregi | praregėjo | praregėdavo | praregės |
1p.pl. | praregime, praregim | praregėjom, praregėjome | praregėdavom, praregėdavome | praregėsime, praregėsim |
2p.pl. | praregit, praregite | praregėjot, praregėjote | praregėdavote, praregėdavot | praregėsit, praregėsite |
3p.pl. | praregi | praregėjo | praregėdavo | praregės |
subjunctive. | ||
---|---|---|
sg. | pl. | |
1p. | praregėčiau | praregėtumėm, praregėtume, praregėtumėme |
2p. | praregėtumei, praregėtum | praregėtumėt, praregėtumėte |
3p. | praregėtų | praregėtų |
imperative. | ||
---|---|---|
sg. | pl. | |
1p. | praregėkim, praregėkime | |
2p. | praregėk, praregėki | praregėkit, praregėkite |
3p. | tepraregie, tepraregi | tepraregie, tepraregi |